Origen de la cultura Hip-Hop

El Hip-Hop

El hip-hop és un moviment artístic i cultural que va néixer als Estats Units a finals dels anys seixanta en les comunitats afroamericanes i sud-americanes dels barris com el Bronx o Brooklyn. Aquest moviment és una cultura que engloba múltiples corrents de carrer i que va molt més enllà del sol fet de cantar; està influenciat pel soul, el funk i, fins i tot, per alguns ritmes llatins. El hip-hop és el ball, la música, l’art, el moviment, la reivindicació, la cultura i el desgast d’una societat profundament sotmesa al racisme. 

Els quatre fonaments del Hip-Hop

Els quatre pilars fonamentals que caracteritzen aquesta cultura inclouen DJ, que és la persona que selecciona i barreja música gravada pròpia d’altres compositors i artistes perquè sigui escoltada per una audiència; turntablism, que és l’art de crear música a través d’efectes de sons i manipulació de la rotació i lectura dels vinils sobre un plat giradiscs; MCing, que MC prové de “mestre de cerimònies”; rap, que és la part musical de protesta; breaking o b-boying, que és el ball que caracteritza a aquesta cultura fins a arribar al break dance; i, finalment, l’art visual o graffiti, que són una modalitat de pintura lliure en espais urbans, destacada per la seva il·legalitat i amb la finalitat d’expressió i divulgació on la seva essència és canviar i evolucionar. 

La intersecció d’aquests quatre elements també va generar una revolució cultural, que es va estendre ràpidament arreu del món. La influència global de la cultura hip-hop ha format els estils musicals, la moda, la tecnologia, l’art, l’entreteniment, la llengua, la dansa, l’educació, la política, els mitjans de comunicació, entre molts altres. Fins el dia d’avui, el hip-hop continua sent un fenomen global desenvolupant noves formes d’art que impacten les vides de noves i velles generacions. 

En relació amb aquests quatre elements és indispensable esmentar la figura d’Afrika Bambattaa, un dj del Bronx també conegut com “El Padrí”. Bambatta era conegut pel seu paper rellevant al desenvolupament del gènere, que va ser batejar el nou moviment com a hip-hop, juntament amb els respectius elements: DJ, turntablism, MCing, rap, breaking o b-boying i graffiti. A més, també va ser un visionari que va ajudar a guiar els joves de la ciutat lluny de la vida de les bandes, les drogues i la violència. Arran que el hip-hop es convertís en el moviment cultural dominant de les minories que habitaven les comunitats urbanes, les lletres de les cançons estaven impregnades d’un contingut social marcat per les drogues, la fam, la desigualtat, la delinqüència i el racisme a la ciutat. Qualsevol individu era benvingut i la seva filosofia era Peace, Love, Unity and Having Fun. 

Context de crisi econòmica a Nova York

Ens situem en un context de finals dels anys seixanta del segle XX a la ciutat de Nova York, on la guerra del Vietnam estava d’allò més present i ja havien transcorregut uns quants anys des de l’assassinat de Malcolm X o Kennedy. Durant la dècada dels seixanta i setanta s’havia produït una immensa onada immigratòria de famílies porto-riquenyes en zones de la ciutat com East Harlem a Manhattan, Brooklyn i més endavant al Bronx. Malgrat tot, aquesta onada immigratòria hispana va transformar la distribució de les comunitats en els diferents barris novaiorquesos. Aquests nous residents van portar la seva religió, cultura, música i balls cap a la gran ciutat. 

Per a la majoria d’habitants de Nova York eren temps difícils, de misèria i penúria i es convivia amb un colapse econòmic. L’economia de la ciutat estava en procés de demolició a causa del descens de la indústria manufacturera i la construcció de l’autopista Cross Bronx. La major part de la classe mitjana blanca es va veure obligada a traslladar-se als afores per tal de fugir dels obstacles socials i econòmics. Les condicions van empitjorar pels veïnats altament poblats d’afroamericans, porto-riquenys i immigrants caribenys. La desesperació urbana també va suposar un augment de la delinqüència, la violència de les bandes i la pobresa. En conseqüència, les empreses van tancar les portes, fet que va provocar l’esfondrament de nombroses oportunitats econòmiques i fonts d’entreteniment. Com a resultat, la joventut urbana es va dirigir cap als carrers buscant formes de recreació i autoexpressió. 

Els edificis abandonats i els estacionaments preparaven l’escenari per a les festes de barri; aquestes van constituir els fonaments de tot el relacionat amb la cultura hip-hop. Durant la dècada dels setanta, els clubs i les discoteques de les zones més burgeses de la ciutat en les quals sonava la música més comercial del moment, eren inaccessibles per la gent d’aquest barri. Aquest és el principal motiu pel qual van sorgir aquestes festes en les quals podia accedir tota mena de públic, celebrades al carrer o en algun edifici abandonat. En definitiva, una nova era sorgia i estava impulsada per sentiments d’ira, privacions i abandonament; aquest moviment hip-hop emergent va transformar la desesperació i les barreres racials en incalculables sortides creatives. Tanmateix, a pesar dels esforços destinats a posar fi a la pobresa i a la violència als carrers, cal recordar que la delinqüència als barris mai va cesar completament. De fet, es va fer encara més present amb l’aparició d’una droga anomenada “crack” a finals dels setanta. 

D’una banda, en el millor dels casos, el hip-hop ha donat cabuda a totes les persones del món les veus de les quals no eren rellevants, especialment als centres urbans i als barris que havien patit un greu deteriorament urbà, i ha mostrat el seu talent artístic a escala global. De l’altra, en el pitjor dels casos, s’ha reflectit també en els terribles aspectes de la cultura dominant que en moltes ocasions va desafiar: el materialisme, el sexisme, el racisme interioritzat i una apatia cap a l’intel·lectualisme. L’essència del hip-hop ha patit incalculables canvis al llarg de la seva evolució fins a l’actualitat, però continua sent potent com a únic espai on poder expressar-se políticament en l’àmbit musical.