El rap: la música del Hip-Hop

Història i significat del rap

Un cop coneguda la cultura hip-hop és fonamental conèixer també la part musical d’aquesta, que és el rap. El rap va néixer a Nova York a finals dels anys setanta a la zona sud del Bronx i, com en la major part de les ciutats dels Estats Units, les persones d’ètnia negra van ser segregades als barris dels afores del centre.

Aquest nou gènere va està absolutament emmarcat dins la cultura del hip-hop i va sorgir com una derivació del funk i la seva aparició va significar una veritable revolució pel món de la música. La idea comuna del raper negra era un individu de barri pobre que cantava lletres del que passava al carrer, però no sempre ha estat així; a finals de dècada, el gènere prenia una orientació festiva amb lletres més aviat superficials i banals que no reflectien del tot la vida de la comunitat negra. No va ser fins als anys vuitanta que el rap va començar a integrar-se en un àmbit més reivindicatiu i profund. Per primera vegada, les rimes de les cançons s’apoderaven de la música urbana i els carrers esdevenien temples d’un estil que tenia la intenció de traslladar de manera poètica i artística el que succeïa, en un entorn on la violència i la lluita contra el sistema eren incessants.

L’explicació més coherent per entendre la diferència entre rap i hip-hop és que el rap és la part musical del hip-hop, és a dir, que un forma part de l’altre; en canvi, el hip-hop és la cultura sencera, tot el moviment compost per la música, el ball i l’art dels graffitis. Pel que fa al significat de la paraula “rap” existeixen diverses teories. Algunes d’aquestes afirmen que el terme pot ser un acrònim de Rythm and Poetry (‘ritme i poesia’), de Recite a Poem (‘recita un poema’), de ‘Revolució, Actitud i Poesia’ o de Respect And Peace (‘respecte i pau’). Tanmateix, altres asseguren que el nom amb què es va batejar aquest estil musical és simplement una apropiació de la paraula anglesa rap, que significa tant “colpejar” com “cop sec” i, fins i tot, “parlar”; tres opcions que lliguen perfectament amb el que s’entén com a música rap.

El rap va néixer com una queixa, un retrat dels suburbis, el crit violent d’un grup d’adolescents d’ètnia negra que eren víctimes de polítiques incoherents, de societats mal enteses i de prejudicis que espatllaven les vides. La bretxa social creixia en mans del president Ronald Reagan, el benestar es diluïa o es repartia sencer a les classes que ja el gaudien. Als anys vuitanta, els joves negres creaven rimes amb la ira de la falta d’oportunitats i, d’aquesta manera, van crear aquest gènere musical.

Orígens i arrels profundes

Malgrat que el rap va néixer uns quaranta anys enrere, el cert és que els orígens del fenomen són anteriors a la cultura hip-hop i es remunten a les seves arrels africanes. El principal precursor del rap modern és la tradició del griot de l’oest d’Àfrica, en la qual diversos historiadors orals narrarien, de manera rítmica amb tambors i altres instruments, la història com ho faria un poeta, un cantant o un músic ambulant. Aquests narradors difonien tradicions orals i feien servir tècniques retòriques per a xafardejar, elogiar, fer comentaris polítics o criticar certs individus. Els griots havien de conèixer moltes cançons tradicionals sense equivocacions, a més de ser capaços d’improvisar sobre esdeveniments actuals, fets casuals i tot allò que els envoltava.

Les tradicions del griot es connecten amb el rap al llarg d’una generació de reverència verbal d’ètnia negra que es remunta a les pràctiques de l’antic Egipte. Així doncs, les lletres i la música rap formen part de l’anomenat “continuum retòric negre” i pretenen reutilitzar elements de tradicions transcorregudes que s’expandeixen per mitjà de l’ús creatiu del llenguatge, els estils i les estratègies retòriques.

Artistes més significatius

Resulta d’allò més complicat establir un únic pioner d’aquest estil musical, atès que, com s’ha argumentat en l’apartat anterior, tant els griots de l’Àfrica Occidental com els artistes de soul, els DJ de la ràdio o alguns poetes revolucionaris ja havien començat a practicar l’art de ser un MC molt abans dels anys vuitanta. No obstant això, els considerats com els primers MC, els primers rapers, van ser Melle Mel, DJ Hollywood, Kurtis Blow i Grandmaster Caz; tots nascuts als barris marginals de Nova York i van esdevenir els precursors del gènere. Aquests van destacar, principalmet, per les harmonies, la qualitat de les lletres i les impactants interpretacions en directe que commocionaven el públic.

Tanmateix, a pesar de ser els iniciadors del camí d’aquest estil musical, cal destacar altres artistes amb una major rellevància dins la indústria, els noms dels quals són reconeguts per nombroses generacions. Els tres principals exponents del rap són Tupac Shakur o 2pak, The Notorious B.I.G i Rakim; indubtablement són els màxims representants del gènere, tant per la seva música, de temàtica social i política, com per la seva repercussió dins la cultura hip-hop. Arran d’aquest fet, durant els anys següents, altres artistes van comptar amb una excel·lent producció musical que els va portar a convertir-se també en importants referents del gènere, com Eminem, Jay-Z, Big Daddy Kane, Redman, entre d’altres.